Ens ha tocat la loteria!!!

Vaja... Només ens tornen els diners dels reintegrament de la grossa: 2,40 euros. L’escola hi participava amb el número 11757 i el premi gran el va tenir el número 13437 amb 20.000€ per euro jugat.

Aquest curs, com és tradició des de fa molts anys, els alumnes de 4t d’ESO venien participacions de la loteria de Nadal, per recollir diners destinats a  pagar les despeses del sopar de final de curs. Els alumnes solen vendre els números a familiars, amics o professors, l’important és intentar recollir el màxim possible. Aquest any cada butlleta costava 3 euros, 60 cèntims dels quals es destinen a l’AMPA.

Una mica d'història... Els orígens de la loteria

Se sap que la loteria es va celebrar per primer cop a l’Imperi romà: quan la gent de classe alta es reunia en sopars, cada convidat rebia una butlleta amb un número; durant la vetllada s’anaven sortejant coses diverses i, a diferència del que passa en l’actualitat, tots tenien premi segur.

Loteries i Apostes de l'Estat, anteriorment anomenat Públic empresarial de loteries i apostes de l'Estat, i, previament, Organització Nacional de Loteries i Apostes de l'Estat (ONLAE), s'encarrega de la gestió, explotació i comercialització de tot tipus de loteries i jocs d'ambit nacional o sempre que sobrepassin l'àmbit d'una comunitat autònoma. Tradicionalment, els premis dels seus jocs estaven exempts d'impostos en la declaració de l'IRPF, pero a principis de 2013 el govern espanyol va introduir un nou impost del 20% per als premis superiors a 2.500 €.

Rubén Morente i Lluís Domene

                                                                                                                                               

Mesures americanes

L'auxiliar de conversa vingut de Texas, Devin, explica als alumnes de 2n d'ESO les unitats de mesura americanes 

Als EEUU fan servir unitats de mesura diferents de les europees, com el galó, en lloc del litre, i les milles, en lloc dels quilòmetres.

En Devin va explicar als alumnes de 2n d'ESO com, per mesurar la capacitat, se serveixen dels galons, que són quatre quarts. Cada quart són dues pintes i cada pinta són dues copes. Un galó equivaldria a 3,79 litres. 

Per mesurar la longitud, utilitzen la milla, 20 quilòmetres serien 12,5 milles. També fan servir les polzades, que equivaldrien a 2,5 centímetres cadascuna. I els peus, que són 12 polzades, i les iardes, que són 3 peus. 

Per últim va parlar-los de les unitats de mesura del pes: en lloc dels quilograms, utilitzen les lliures i les unces. Una lliura són 450 grams, i una unça són aproximadament 28 grams. 

Ara ja podeu calcular la vostra alçada i pes seguint les unitats americanes. 

Déu ni do, quina confusió!

David Fusté i Jaume Puig

Vivim "Oh Happy Day!" des de molt a prop

Oh Happy Day! és un concurs musical que s'ha emès a TV3 des de setembre fins a desembre de l'any passat. En aquesta segona edició hi van participar 9 grups vocals d'arreu de Catalunya que competien entre ells interpretant diferents cançons per convèncer al jurat del programa que es mereixen ser els guanyadors de la gala. El cor vencedor d'Oh Happy Day! va resultar ser In Crescendo, una coral creada especialment per al programa i provinent de Granollers. 

Com a premi, tindran l'oportunitat de fer una gira internacional de tres concerts i conèixer algunes de les ciutats més conegudes d'Europa. Començaran la seva gira al nord de Croàcia i després aniran a Zuric, la capital amb més activitat cultural de Suïssa. Finalment arribaran a Varsòvia, on gaudiran del romanticisme de la música de Chopin i podran visitar els llocs on es va rodar la pel·lícula El pianista. 

L'última gala, que es va emetre en directe el 20 de desembre, va comptar amb la presència de les tres corals finalistes: In Crescendo, Cantabile i Amarcord. Cada una de les quals va interpretar dos temes, un en anglès i un altre en català. També van actuar altres corals que foren eliminades així com cors de l'anterior edició. Al llarg de la nit, es van recollir en total 77.035 vots a través de la web del programa, les aplicacions mòbils i els SMS. Després de tanta expectació, In Crescendo es va proclamar campió amb la meitat dels vots. 

Per tant, des de Granollers, els volem felicitar pel talent que tenen i l'esforç que els ha suposat arribar fins a la final i ser els vencedors. 

Entrevista a IN CRESCENDO

1.  Quan va sorgir el grup?

El grup va sorgir fa 4 o 5 mesos.

2. Heu tingut algun reconeixement com a coral a nivell europeu?

No, encara no, de moment només a nivell local.

3.  A part d’haver fet classes de coral, teniu formació instrumental?

Sí tots hem anat al Conservatori i hem après a tocar instruments com el violoncel, el piano, la flauta travessera o la guitarra.

4.   Teniu la intenció de seguir amb continuïtat professional o es només un hobbie?

      Tenim continuar fent projectes, però sobretot volem viure intensament aquesta experiència en el programa televisiu Oh Happy Day.

   5.   Com us heu conegut i com ha anat l’entesa?

En total el nostre grup està  format per 13 components, dels quals 10 ja ens coneixíem i els altres tres han vingut des de Barcelona.

6.  Quin procés heu seguit per arribar on esteu ara?

Molt d’esforç i assajar de 3 a  4 hores diàries.

7.  Qui us proporcionen el vestuari?

Quan vam fer el primer càsting, els productors es van fixar en la personalitat del grup en general. A partir d’aquí és el mateix programa, Oh Happy Day el qual ens el proporciona.

8.  Que està aportant el programa?

Ens aporta molt a nivell personal ja que és una il·lusió que es viu d’una manera molt intensa.

9.  Que vau sentir quan us van escollir per al càsting?

No ens ho esperàvem, vam sentir una felicitat extrema.

10.   Com va sorgir el nom del grup?

Va sorgir de la mitificació del nom “Creixendo”, que representa que cada cop anem creixent més com a grup i com a persones.

11.   Com va ser anar al teatre a veure Sister act i conèixer-ne als actors?

Ens vam sentir molt agraïts ja que eren gent que transmet molta energia i com a grup vam créixer a l’escenari.

12.   Com va reaccionar la família en saber que el vostre grup havia estat seleccionat?

Amb molta alegria, ja que era un somni que perseguíem des de feia temps.

13.   Qui fa els arranjaments de les cançons?

Un component del grup, de nom Lluís.

14.   Com prepareu les actuacions? 

      Practiquem la veu durant 4h diàries i organitzem una petita coreografia segons la cançó triada.

55.   Quina sensació vau sentir quan vau aparèixer a la TV?

Molt estranya....  “Vaig veure la tele des de darrere del coixí.” – ens explica la Paula, una component del grup.

16.   El fet d’aparèixer a la TV us ha suposat algun canvi a la vostra vida diària? I a nivell personal o professional?

Sí, alguna vegada ens han parat pel carrer per saludar-nos i demanar-nos una foto, o simplement preguntar-nos alguna curiositat del grup. Com que no només cantem, també estudiem, el fet de participar-hi ens ha ajudat ha aprendre a disposar-nos el temps.

17.   Com ho compagineu amb els estudis?

El matí el dediquem als estudis i ala tarda assagem.

18.   Per a vosaltres cantar és més que un hobbie?

I tant! És una sensació de llibertat on pots expressar-te com vulguis, sense limitacions.

19.   Quina cançó us agradaria cantar a nivell de grup a un escenari?

Ens faria molta il·lusió interpretar la cançó de Circle of life, de la pel·lícula El Rei Lleó.

Laura Parra i Estela Rodríguez

Esmorzar solidari 2015

La nova campanya de l'Esmorzar solidari recull diners per a la lluita contra l'ebola de Metges Sense Fronteres 

Divendres dia 19 va tenir lloc al Parc de Ponent l’esmorzar solidari organitzat pel Col·legi Jardí. Hi van participar de manera especial les tutores i els alumnes de 3r d’ESO. Com l’any passat, cada alumne/a de l‘ESO, de Primària i d’Educació infantil va poder col·laborar amb 2€ o més, diners que van destinar-se a l’ONG Metges Sense Fronteres per a la lluita contra l’ebola.

Tot el que es va fer aquell dia s’havia estat planejant des d’un mes enrere pels alumnes de 3r d’ESO. A la classe de música, van preparar la cançó Do you want to build a snowman de la pel·lícula Frozen i la cançó M’agrada el Nadal de Dàmaris Gelabert. A les classes d’humanística van fer, per parelles, cartells publicitaris d’aquest acte benèfic, una carta als pares per informar-los-en i la presentació d’exposicions a totes les classes de l’Escola, des de P3 fins a 4t d’ESO, per tal de conscienciar tothom de la importància de recollir el màxim de diners possible. D’altra banda, els alumnes de l’optativa Emprenedoria van acordar com farien la figura d’una estrella de Nadal, que es va fotografiar i penjar a la web de l’Escola.

Des de les nou del matí van estar preparant tot el que es necessitava per reproduir la música quan fos necessari, i també les taules per a l’esmorzar d'agraïment, pa amb xocolata. 

Els estudiants d’Emprenedoria es van fer responsables de col·locar una cinta en forma d’estrella al terra perquè a tots fos més fàcil situar-hi els alumnes, primer els d’Infantil i Primària i, després, els de l’ESO.

Dividits en aquestes dues tandes, tots van recollir el seu esmorzar al parc, envoltats d’un ambient nadalenc. Més tard, els alumnes de tercer d’ESO, des de les grades, van interpretar les dues cançons que havien preparat. Un d’ells, en Gerard Rodríguez, va fer un solo d’una part de Do you want to build a snowman, i va donar un toc emotiu a l’acte fins a tal punt que van haver de fer un bis.

Dos grups de nois i noies de tercer d’ESO van donar-nos-en aquestes dues opinions:

És una iniciativa que està molt bé perquè ajuda d’alguna manera a recollir diners per a les persones que ho necessiten.

Trobem que és una bona idea que l’objectiu d’aquesta recaptació sigui ajudar els qui pateixen d’ebola, ja que és un problema recent força greu.”

Des de la redacció del Fem notícia volem donar les gràcies als organitzadors i, sobretot, als participants per haver fet possible una nova edició de l'Esmorzar Solidari.

Clara Sarrià i Nora Viaplana

Un passeig pel neolític

Visita de 5è de Primària al Parc arqueològic de les mines de Gavà

Què es el parc arqueològic de les mines de Gavà? És un museu que forma un dels patrimonis arqueològics més importants del neolític europeu i un dels principals jaciments prehistòrics catalans. 

Els estudiants de 5è de Primària de l'Escola van anar-hi d'excursió el passat 19 de novembre i va ser una experiència que els agradaria repetir.

Primer de tot van anar a una sala a veure un vídeo que tractava del Neolític: com vivien, la roba que vestien, els materials que utilitzaven... Tot seguit van visitar una rèplica de la mina i dins d'aquesta van trobar diferents materials. A més, els van ensenyar com fer foc amb sílex i pirita. Després, tots junts, van participar en un taller en el quals havien de construir, amb l'ajuda d'una ballarina, un collar. 

Nerea Grande i Núria Gómez

Visita cultural al Tàpies

4t d'ESO a la Fundació Tàpies

El dia 23 de desembre els alumnes de 4t d’ESO vam fer una sortida a Barcelona, on vam visitar la Fundació Tàpies i vam partipar en un taller creatiu.

Antoni Tàpies va ser pintor, escultor i teòric de l’art català. Va néixer el 13 de desembre de 1923 a Barcelona i va morir el 6 febrer de 2012. Va ser un dels principals exponents de l’informalisme, un moviment que comprèn totes les tendències abstractes, i és considerat un dels artistes destacats del segle XX.

La fundació Antoni Tàpies, situada en un edifici esplèndit al carrer Aragó, va ser fundada per ell mateix l'any 1984 amb l'objectiu que fos un centre cultural i d’aprenentatge de de l’art contemporani.

La visita a la Fundació va durar una hora, durant la qual vam poder gaudir de l'espai del Museu, que havia estat una antiga impremta, i vam entendre una mica més les obres de Tàpies. Un cop finalitzada la visita, tots els alumnes vam participar en un taller a la Fundació mateix durant una hora més, al llarg de la qual vam aplicar algunes tècniques de creació del pintor català.

Després del taller, els nostres tutors ens havien preparat una gimcana fotogràfica pel Passeig de Gràcia i el Barri Gòtic de Barcelona. Vam fer una bona caminada fins a arribar al port de la ciutat, on, finalment, vam dinar.

Lluís Sala, Ian Baño

Els goril·les de muntanya

Una de les feines del grup ALCA científic de 3r i 4t d'ESO d'aquest any és la recerca d'informació dels goril·les de muntanya, tot centrant-nos en la investigació que està fent en Jordi Galbany. 

Jordi Galbany és un antropòleg, físic i primatòleg, vinculat a la George Washington University. Actualment estudia el creixement i desenvolupament dels goril·les de muntanya del Parc Nacional dels Volcans, a Ruanda.

Galbany treballa a les instal·lacions de la fundació Dian Fossey i la seva feina consisteix a observar i investigar els goril·les de muntanya per poder extreure conclusions sobre la seva alimentació, el comportament, l'hàbitat... Tota la recerca que fa la penja en un bloc d'internet.

La nostra feina com a estudiants del grup ALCA és realitzar un mural amb totes les conclusions extretes sobre el tema i, per poder fer-ho, ens ha calgut llegir el bloc de Jordi Galbany i fins i tot hem participat en una videoconferència amb ell mitjançant l'skype, en la qual li vam preguntar una sèrie de dubtes que no acabàvem d'entendre o que no explicava del tot en el seu bloc. 

Ha estat un treball molt profitós per conèixer una mica més aquests animals i estem molt satisfets del resultat final.

Marc Mora i Marc Bellalta

Un nadal amb volum

Els alumnes de català de 3r d'ESO exposen les seves creacions literàries

Els alumnes de 3r d'ESO han realitzat un projecte creatiu i molt original. Consistia a crear un conte de Nadal i després representar-ho amb una manualitat que reflectís el que explicaven en el relat. Aquest treball manual l'han realitzat durant dues sessions de classe de llengua catalana.Quan el projecte es va acabar, es van exposar al banc del passadís de Secundària del davant de les taquilles.

Aquí teniu un petit fragment de mostra d'un dels treballs, obra de la Valentina Chicca, la Judit Moltó i en Gerard Rodríguez:

''L'Eric va mirar per la finestra i va contemplar com queia la neu. Un cop més havia arribat el Nadal i amb ell la seva màgia. Tot i així, la gent del seu barri semblava no adonar-se'n, com cada any. Ells no creien en les històries que la mare explicava cada nit a la vora de la llar de foc. Però per a l'Eric, el Nadal era una època de l'any en què tots els desitjos es feien realitat..''   

Patricia Segura i Glòria Cuchillo

Colònies científiques

Com cada any els alumnes de l'itinerari de ciències de 4t d'ESO , han anat al camp d'aprenentatge de Barruera.

Durant els tres dies d'estada els alumnes treballen en riscos geològics, hidrobiologia i també com a novetat d'aquest any han aprofitat per anar a visitar les esglésies del romànic català que són declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Vam sortir a les vuit del matí del 26 de novembre i després de a travessar Catalunya de punta a punta, vam arribar just per instal·lar-nos i anar a dinar. 

La primer activitat va ser anar fins a Taüll a visitar dues esglésies de la localitat anomenades Sant Climent i Santa Maria. Els monitors ens van explicar les característiques del romànic i després de visitar l'interior de Santa Maria i analitzar-ne el fresc, tot seguit vam anar a Sant Climent per veure una projecció per les parets de l'absis que reproduïen el fresc original amb tota la vivacitat dels colors.

Una vegada vam tornar, ens van deixar fer una volta pel poble, on després d'arrasar amb les botigues queviures era possible sentir-nos els uns als altres per cada cantonada. Després de sopar vam anar a fer un tomb tots junts a prop del riu i amb l'única llum dels mòbils i vigilant per no ensopegar entre riures i converses. Un cop vam haver tornat vam anar a passar una estona a la sala comuna on vam cantar, jugar als escacs, etc.

Al dia següent, després d'una nit bastant llarga vam anar a esmorzar, alguns de nosaltres mig adormits, per agafar forces per a les activitats que faríem durant el matí.

Com que s'esperava pluja les professores van decidir traslladar l'activitat de riscos geològics al matí, perquè l'activitat requeria fer una petita excursió fins a una muntanya propera. Durant la caminada un dels monitors que és geòleg ens feia fixar-nos en els diversos tipus de pedres que hi havia pels camins i ens explicava d'on venien, com s'havien format..., tot relacionat-ho amb rels riscos geològics. Un cop vam arribar al cim del pujol, teniem una panoràmica de la vall on es troba Barruera, on milions d'anys abans s'intuïa el pas d'una glacera. També vam buscar els elements humans i no humans que podien ser un perill per al poble i els animals. Després amb l'ajuda d'una brúixola, vam identificar els diversos cims de les muntanyes properes amb un mapa, tot calculant l'azimut. Baixant, vam parar a fer un dibuix d'una paret rocosa tot identificant els diferents tipus de roca que hi afloraven.

Vam dinar després de fer un esforç ja que alguns de nosaltres havíem acabat força enfangats en acabar l'excursió.

A la tarda vam tornar al laboratori on vam començar una altra activitat que consistia en l'anàlisi de la qualitat de l'aigua del Noguera de Tor. Per dur a terme la recerca, ens van fer una petita explicació de les anàlisis que faríem i vam repartir-nos les diverses parts, afluents i torrents del riu, que podrien aportar valors diferents segons en la situació on es trobaven. Ens van equipar amb motxilles plenes de diferents pots, pinzells i amb unes botes de pescador immenses per anar a l'aventura. Vam passar la tarda amunt i avall de la nostra zona, recollint mostres i aixecar pedres per intentar sorprendre algun invertebrat. Una hora després vam retornat al laboratori i amb l'ajuda d'una clau dicotòmica vam identificar els diversos macro invertebrats i amb l'índex biològic que tenia cadascun d'ells vam fer una mitjana que ens indicava l'índex biològic aproximat de cada zona del riu, que ens permetia saber la qualitat de l'aigua traient unes petites conclusions que  quedarien reafirmades el dia següent amb l'anàlisi químic.

A la tarda ens van tornar a deixar temps lliure que vam aprofitar per comprar als nostres pares els embotits artesans del poble. Un cop sopats vam jugar al trivial en anglès perquè venia en Devin (l'assistent de conversa) i poder riure una mica. Quan una part del grup va marxar a dormir, la senyo Mònica va proposar de jugar al joc de les pel·lícules i va ser tot un espectacle de les nostres habilitats escèniques, no sense faltar-hi unes rialles.

Ens vam llevar pensant que ja era l'últim dia a Barruera, però teniem moltes coses a fer. Després d'esmorzar, vam anar cap al laboratori on, amb diversos compostos, vam fer reaccionar l'aigua del riu obtenint uns valors a partir del color. 

Després d'un matí fent de químics vam extreure unes conclusions entre tots per tal de saber la qualitat de l'aigua que va resultar ser molt bona.

En acabar vam anar a dinar tots junts a l'hostal on ens vam acomiadar dels monitors i vam agafar les maletes per marxar cap a Granollers després de tres dies científics!

Azimut: és l'angle que formen una direcció amb una altra de fixa, en el cas de les brúixoles es pren el nord com a referència.

Enric Ballesteros i Josep Barnils

Noves instal·lacions al camp de La Font Verda

Des de dilluns 17 de novembre tots els equips de futbol que tenien com a instal·lació el vell camp de la Font Verda  han pogut tornar a entrenar-s’hi amb normalitat i amb molta més comoditat, un cop remodelat amb la instal·lació de gespa artificial i noves porteries. 

Anys enrere, aquest camp de la Font Verda era de terra, i la seva remodelació era demanada ja feia temps. El diumenge dia 23 de novembre s’hi  va celebrar la VII Diada de l'esport extraescolar amb la presentació de tots els equips i grups esportius a les 12.00 h.

El camp de la Font Verda, d’altra banda, facilita l’entrenament de clubs com l’Esport Club Granollers, que l’utilitzen a causa de la falta d’espai en les seves instal·lacions esportives. 

Mark Montes i Xavier Bernal

Un bosc ple de colors

Un mural omple de vida el pati de l'edifici de l'ESO

Els alumnes de 4t d'ESO anunciem que donem per finalitzada la pintura del pati de Secundària, inspirada en l'obra "L'arribada de la primavera a Woldgate" de David Hockney, que hem pogut finalitzar d'una manera ben polida i amb un resultat sorprenent, amb l'ajuda de la professora de visual i plàstica, Vanessa Garcia Riaguas. Cal dir que vam  escollir aquesta pintura de Hockney, perquè vam pensar que donaria profunditat al pati.

El nostre objectiu era convertir una paret blanca i rugosa en un bosc ple de colors, aquesta pintura encomana esperança per aconseguir els nostres somnis i omple de vida el pati, per fer de l'hora de l'esmorzar una estona més agradable.

Ha estat un procés molt laboriós: vam començar pintant troncs, fulles i vam acabar donant vida al pati afegint-hi fulles de diferents colors. El resultat el podeu veure en el vídeo que us presentem a continuació.

David Torrado

Ivan Martínez

Vint-i-cinc anys de la caiguda del mur de Berlín

La destinació del pròxim viatge de fi de curs de 4t d’ESO serà... Berlín! Per què? La principal raó del nostre viatge a Berlin és la celebració del 25è aniversari de la caiguda del Mur.

 Soldat intentant saltar al principi de la construcció del mur.

Berlín és la capital d’Alemanya i la ciutat més gran, així com una de les més importants de la història del segle XX. Com ja probablement sabreu, durant la Segona Guerra Mundial, que va començar l’1 de setembre de l’any 1939 i va finalitzar el 2 de setembre de l’any 1945,  es va produir un greu enfrontament entre Alemanya i altres països d’Europa, com ara França, Rússia, etc.
                                                                          

A la fi de la Guerra, Berlín es va dividir en 4 districtes: el districte americà, el districte francès, l’anglès i el de la Unió Soviètica. L’any 1948 els tres districtes aliats, és a dir, els districtes francès, el nord-americà i l’anglès, van decidir unificar els seus territoris i crear un nou estat federal alemany. En forma de resposta, l’URSS, que posseïa el districte soviètic, va edificar l’any 1961 un mur per separar el territori unificat i bloquejar Berlín.

Durant els següents 28 anys, un mur dividí, doncs, la ciutat, i Berlín quedà dividida entre la part Est (països occidentals que formaren la República Democràtica Alemanya) i l’Oest (països occidentals que formaren la República Federal). No es podia travessar el mur per passar de l’Est a l’Oest, ja que no estava permès i hi havia una alta vigilància; de fet,  molta gent morí en intentar travessar-lo. De la vigilància del  mur se n’ocupava la policia fronterera d’alemanya i  la policia popular sobre els oficials i policies aliats. Els mitjans de transport que connectaven la part oest amb la part est i viceversa van ser suspesos; els ciutadans  havien de fer servir passaports i cada part tenia un exèrcit diferent, tot i que la ciutat tenia la mateixa nacionalitat alemanya. D'altra banda, també es van utilitzar en la protecció de la frontera teles metàl·liques, trinxeres per evitar el pas dels cotxes, cables d'alarma, filferros de pues, 30 búnquers i més de 300 torres de vigilància.

En tot el temps que va romandre en peu el Mur de Berlín, es van comptabilitzar al voltant de 5.000 fugues i 238 morts,  incloent els morts en accident, a més de centenars de ferits. Una fugida reeixida i mundialment coneguda és la que es va dur a terme els dies 3, 4 i 5 d'octubre de 1964, quan 57 persones van escapar a través d'un túnel excavat pels berlinesos occidentals.

La història d’aquesta ciutat és impactant, ja que ha sofert anys i anys de patiment.

Ens agrada molt la destinació del viatge de 4t d’ESO d’aquest curs, perquè no ens esperàvem anar a una ciutat tan interesant i amb una història apassionant com aquesta al darrera.

Mural de l'escola explicant la història del mur de Berlín

Sandra Rodríguez i Natàlia Baró

La Marató de TV3 al 2014

Què és la Marató?

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per la Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara com ara, no tenen cura definitiva.

Inicis de la Marató:

La Marató es va iniciar l’any 1992 quan Josep Carreras va proposar-la com a iniciativa per recollir diners per a la investigació en la lluita contra la leucèmia, malaltia de la qual ell mateix havia estat afectat. Des d’aleshores, cada any se n’ha fet una nova edició amb fins diferents però alhora iguals.

Per exemple, en aquests anys, els diners recaptats eren destinats a:

1994: Investigació contra el càncer.

1998: Investigació contra la diabetis.

2001: Investigació contra la sida.

La Marató al 2014:

Aquest any, la Marató de TV3 s’ha destinat a les malalties del cor. 

El cor: és el múscul que impulsa la sang i fa que circuli per les venes. El cor batega a un ritme constant de 60 pulsacions per minut. Té un sistema elèctric propi. Cada estímul elèctric fa que es contragui per impulsar la sang. Però aquesta xarxa elèctrica s’envelleix i, en fer-ho, el cor deixa de funcionar correctament; aquest fet pot provocar una arítmia.

Arítmia: El cor perd el ritme, deixa de bategar d’una manera sincrònica. A Catalunya moren més de tres mil persones a l’any per aquesta causa.

Recaptació de l’edició actual:

La recaptació d’aquesta edició de la Marató ha estat d’uns 8.864.016€, xifra inferior a edicions anteriors com la del 2013, que va ser d’uns 11.849.000€ aproximadament. Seria desitjable  que cada any se superés la xifra anterior. Segurament tots coneixem algú afectat per alguna d’aquestes malalties.

Aporta, ajuda, tots hi guanyem

Està al nostre abast salvar vides

Links on trobar més informació: http://www.tv3.cat/marato/es/

Arnau Martinez i Albert Arilla

El Cor Infantil Amics de la Unió a TV3

El Cor Infantil Amics de la Unió participa a l'Oh happy nens, de TV3, aquest passat Nadal

Oh Happy Day és un programa en el qual diversos grups de corals d'arreu de Catalunya competeixen cantant per guanyar un premi, i són valorats per un jurat format per quatre persones, que en valoren l'actuació.

Aquest Nadal s'ha realitzat una edició del programa amb corals infantils, Oh happy nens; entre els participants hi hem trobat el Cor Infantil Amics de la Unió, format per un grup de nens i nenes de Granollers, considerat com un dels cors de més nivell del nostre país.

El Cor Infantil Amics de la Unió ha participat en festivals internacionals importants i ha estat premiat en nombrosos concursos. Entre els premis més recents destaquen el segon premi el Certamen Coral de Tolosa l'any 2010; el primer premi el Certamen Juvenil d'Havaneres de Torrevella (Alacant), i el segon premi el Festival Internacional de Música de Cantonigròs, tots dos l'any 2009. També ha col·laborat en òperes del Gran teatre del Liceu. Alguns dels sues membres han estat o són alumnes de l'escola Jardí, com per exemple: Raúl Campos, que ha participat en l'edició infantil de l'Oh happy nens; Paula Aparicio i Arnau Oliver, que han format part del cor guanyador de la darrera edició de l'Oh happy day, Neus López Caussa, etc.

Des d'aquí, els donem la nostra enhorabona.

Georgina Leiva i Míriam Moret