divendres, 5 de juny del 2015

Clara Sarrià no para de guanyar

Jo sóc 90% escriure i llegir i l’altre 10% és carn i ossos, però mai no he sabut per què escric.


El Premi Sambori de l’associació Òmnium Cultura, és un guardó de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països catalans, que té com a objectius promoure la participació en un projecte literari comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar.

Anys enrere la Federació d’Associacions per  la Llengua va decidir impulsar aquest premi de narrativa escolar en llengua catalana. Porta fent-se des del 2006 i Òmnium Cultural organitza el Premi Sambori a Catalunya, Andorra i la Catalunya nord. La participació d’aquest any ha estat de 30.000 persones.

Els premis es divideixen en diverses demarcacions, cada un assignat a una regió de Catalunya. La nostra companya Clara Sarrià, de 4t d’ESO B, ha guanyat el primer premi de Catalunya, passant abans per la fase de la demarcació de la Serralada Litoral, que engloba Badalona, el Barcelonès nord, el Vallès Oriental i el Maresme. Per aquest motiu hem decidit fer una entrevista a la Clara perquè ens expliqui la seva experiència en el món literari.

Clara Sarrià al costat de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural,
 recollint el premi Sambori 2015
Vas presentar-t’hi per iniciativa pròpia?
La proposta em va venir des del taller d’ALCA narrativa en què el professor ens va comentar de participar en el concurs amb una narració d’unes tres pàgines. Ens hi vam presentar els quatre que estem en el grup i durant unes setmanes compartíem amb els companys el que havíem anat escrivint i entre tots ens corregíem el que creiem que es podia millorar.

Hi havies participat abans?
Sí, a classe de català vam fer unes redaccions l’any passat i la professora en va triar dues per presentar-les al concurs i d’entre aquestes s’hi trobava la meva, però no vaig tenir la sort de guanyar.

Podies triar-ne el tema o et venia donat des del concurs?
El tema vaig triar-lo jo, i tracta d’una partida d’escacs entre dos universitaris. Darrera d’aquesta història s’hi amaga una mena de símbol de rivalitat que tenen entre ells i de l’amor per una noia. Em vaig inspirar en aquest joc, perquè sempre m’han semblat un tema interessant donat que és un joc d’estratègia, però no hi jugo gens bé, fatal diria.
Un dels personatges està inspirat en Garry Kasparov, que és un jugador professional d’escacs rus. Vaig estar mirant entrevistes d’ell i em va semblar una persona prou interessant com per versionar-la.

Des de quan ets en el món de l’escriptura?, et motiva guanyar premis per continuar en aquesta disciplina?
La literatura forma part de la meva vida des de molt petita, grapava fulls i feia veure que eren llibres i que els sabia llegir. La meva mare també em va introduir en aquest món comprant-me llibres i m’anava passejant amb ells per la casa. No va ser fins als set anys que vaig començar a escriure; des de sempre és una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, trobo a faltar alguna cosa si no ho faig. Jo sóc 90% escriure i llegir i l’altre 10% és carn i ossos, però mai no he sabut per què escric.
Guanyar premis em motiva. M’encanta guanyar! Sóc massa egocèntrica perquè no m’agradi, a més és com un reconeixement del que he fet bé. Tot i així abans de presentar un text sempre penso que està molt bé, però al dia següent veig que no ho està tant, i el canvio o fins i tot l’amago en un calaix. Per escriure una història de pàgina i mitja, m’hi puc estar tres setmanes. Reviso els paràgrafs unes vint vegades i fins i tot quan estic a l’escola hi penso, tinc una obsessió a corregir les coses i sempre sóc conscient que les meves històries no són perfectes.

T’esperaves guanyar-lo?
No, realment no m’esperava guanyar-lo perquè l’any passat no ho vaig fer. Però aquest any he millorat la meva forma d’escriure perquè he llegit més i tinc més intuïció pel que sona bé i el que crec que serà atractiu per al lector. Però moltes vegades necessito ajuda, a la meva millor amiga sempre li estic demanant consell per a les trames, els personatges...

I sobre què t’agrada escriure?
M’agrada escriure sobretot del segle XX, perquè és un dels segles més interessants de la història de la humanitat, hi passen guerres, sorgeix el capitalisme...

Ens dedicaries una frase?
 “Tenia els ulls del color del buit i de l’infinit, del color del principi i del final del temps, i en aquell moment vaig saber que estaria sempre enfonsada en aquell mar blau.”


Un cop havent conegut tot l’univers creatiu en què viu la Clara, els companys l’animem que segueixi escrivint i  que continuï fent créixer el seu talent per la literatura!

Però això no és tot! En el decurs de les últimes setmanes la Clara ha guanyat de nou un concurs, aquest cop ha quedat segona competint pel podi de Can Pedrals, on la nostra companya Clàudia Alié va quedar en primer lloc. Tot i així la Clara té un historial de guardons impressionant tenint en compte la seva edat, així que no tardarem a tenir un dels seus llibres com a Bestseller!

Josep Barnils i Enric Ballesteros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva opinió