dijous, 18 de maig de 2017

COME2INDUSTRY, una iniciativa de futur

Enguany acabem el nostre pas per l'Educació Secundària Obligatòria i és el moment de prendre grans decisions que condicionaran el nostre futur. És l'hora de triar un camí o un altre, però sigui quin sigui cal estar-ne ben segur. L'escola ens proporciona eines, informació i orientació sobre allò a què podem optar l'any vinent

Una d'aquestes activitats, ha consistit en la presentació del projecte organitzat per la multinacional alemanya Freudenberg i la fundació Bertelsmann, anomenat Come2Industry, i que té com a objectiu orientar els estudiants sobre carreres professionals d'èxit posant en valor els oficis amb més demanda a la indústria.

Un equip de treballadors/ores de l'empresa, de diferents sectors professionals, que s'han format per aprendre a transmetre entre els joves aquest projecte, van venir a 4t d'ESO a explicar-nos amb tot detall les seves feines, formació, motivacions... En primer lloc ens van passar una enquesta per saber quin coneixement previ tenim nosaltres sobre el món de la indústria. A continuació, ens van presentar un vídeo sobre l'activitat industrial i, tot seguit, sis treballadors de diferents especialitzacions ens varen explicar la seva experiència professional. A partir de les seves explicacions, havíem d'identificar quines competències personals es requereixen per desenvolupar la seva feina. Ens vàrem adonar així que les nostres respostes a l'enquesta inicial no eren correctes: el nostre concepte era erroni ja que pensàvem que una indústria era un lloc brut, ple de maquinària i poc creatiu, i ells ens van trencar aquests prejudicis.

Finalment, ens van tornar a passar el test del principi de la xerrada, i en aquesta ocasió, les nostres respostes ja s'ajustaven més a la realitat. Podem dir que ens va ser de gran ajuda aquesta sessió orientativa de futur.
Berta Canal

dimecres, 10 de maig de 2017

Solucions humanes a danys inhumans

El problema dels combustibles fòssils és que en el fons és bastant evitable, però ningú no vol fer un canvi, a causa dels costos. Bé, més ben dit quasi ningú, ja que, per sort, existeixen éssers humans que no tenen por d'innovar i marcar la diferència per tal de fer del món un lloc millor.


Solar Impulse 2 

L'avió lluïa 17.000 cèl·lules solars a les seves ales
Dos d'aquests éssers humans extraordinaris són Bertrand Piccard i Andre Borscheberg; dos pilots professionals suïssos que, juntament amb el seu equip, s'han dedicat a demostrar al món que viatjar en un avió impulsat per energia solar és possible. Tots dos van fer la volta al món amb l'avió Solar Impulse 2 que no utilitzava cap mena de combustible fòssil.

Abans que es pogués enlairar, el Solar Impulse 2 va haver de superar una sèrie de proves, és clar. 

Durant el viatge, la velocitat màxima d'aquesta aeronau variava entre 90 i 120 km/h, i cada dos dies feien una parada a terra per tal de canviar els pilots a fi que poguessin descansar.

El trajecte va iniciar-se el 9 de març de 2015. L'avió es va enlairar, per primera vegada, a Abu Dhabi i després de travessar l'Índia, la Xina, l'oceà Pacífic, el sud d'Europa i el nord d'Àfrica, va arribar altra vegada a Abu Dhabi on va finalitzar el periple, el 23 d'agost de 2016 : 24.500 milles recorregudes només amb energia solar. .

L'aventura es va poder seguir en tot moment gràcies a Internet, que permetia veure en directe imatges de la cabina del pilot, i, per tant, es podia estar al corrent d'aspectes com l'altitud, la velocitat de l'avió, diferents maniobres a bord, l'estat de les bateries i l'energia generada i consumida.


Óleo esponja


Aquest és un altre invent que podria permetre deslliurar els nostres mars de contaminants líquids com l'oli i el petroli.


L'Óleo esponja va ser desenvolupada per científics del Laboratori Nacional d'Argonne i de la Universitat de Chicago, als Estats Units.

Es tracta d'una esponja artificial recoberta d'hule* que absorbeix fàcilment el petroli de l'aigua. És a dir, absorbeix el petroli deixant l'aigua neta.

Els creadors especifiquen que aquest material és capaç d'absorbir fins a 90 vegades el seu propi pes i és reutilitzable, ja que de la mateixa manera que absorbeix aquests contaminants també els expulsa.

L'óleo esponja va ser provada moltes vegades en un tanc enorme d'aigua salada on van vessar petroli, olis i altres productes contaminants que va absorbir exitosament. Ha estat ja utilitzada amb èxit al Death Valley, a Califòrnia, un dels llocs més contaminats del món, i en va reduir la contaminació.


Ooho, l'ampolla d'aigua comestible


La nostra història va quedar marcada quan vam passar d'utilitzar vidre a plàstic com a principal material en la fabricació d'ampolles d'aigua, aquestes últimes triguen milers d'anys a desintegrar-se i l'impacte que tenen sobre el planeta és devastador. Per aquesta raó, aquests últims anys s'han investigat alternatives com ara envasos d'origen vegetal o la reutilització d'antics materials.

Sens dubte, la proposta més revolucionària ha sorgit d'un grup d'estudiants de disseny de Londres. L'Ooho és un envàs biodegradable, comestible i que es pot crear a casa nostra. Inspirats en tècniques de gastronomia molecular, l'espanyol Rodrigo García González i els francesos Guillaume Couche i Pierre Palier van dissenyar una "bossa" feta a base d'algues brunes i clorur càlcic.

Les dues capes de la membrana s'aconsegueixen a través d'un procés culinari anomenat esferificació, a través del quals els aliments s'aïllen dins d'una textura gelatinosa. Abans d'envasar l'aigua s'ha de congelar per tal d'evitar la barreja amb altres aliments i, d'aquesta manera, es pot obtenir una ampolla d'aigua comestible.

Aquest senzill producte s'ha proposat per reemplaçar les ampolles de plàstic, té un baix cost econòmic, i un gran benefici per al medi ambient.

Xènia Grau i Maria Llorach

L'extracció dels combustibles fòssils... Un alt cost mediambiental

Tots coneixem què són els combustibles fòssil, els trobem en productes diaris com els detergents o en components del nostre ordinador portàtil, però sabem com afecta aquesta extracció de combustibles al medi ambient?

Danys ecològics

Els ecosistemes són plens d'éssers vius i aquests es veuen amenaçats fàcilment. L'augment de vehicles en les zones d'excavació de petroli contribueixen a la contaminació de zones silvestres, de manera que les espècies que hi viuen s'hi veuran afectades. Els mamífers i les aus salvatges han reaccionat a aquesta contaminació deixant de criar, canviant la dinàmica entre presa i depredador o simplement deixant d'existir pel fet de no poder-se adaptar als nous canvis, ja que certes espècies tenen poca tolerància a les variacions ambientals del seu ecosistema.



Vessaments

Més d'un cop hem sentit a les notícies com un vaixell ha vessat petroli al mar. Les escoltem i les comentem, però no hi donem la importància que realment mereixen; no ens adonem que s'està destruint un ecosistema sencer. Quan hi ha un vessament de petroli, la superfície del mar queda coberta per una capa fosca, la qual impedeix el pas de llum cap el fons marí. Com a conseqüència, el procés de fotosíntesi de molts organismes primaris es veu afectat, i, per tant, també es veu afectada la resta de la cadena tròfica de l'entorn, ja que els organismes primaris no produeixen i els altres ja no es poden alimentar. Té lloc així una cadena d'autodestrucció.



Canvis en el paisatge

Totes aquestes activitats d'extracció de petroli o de gas afecten radicalment al paisatge. Per realitzar una bona excavació cal maquinària pesant, carreteres per transportar els materials obtinguts, camions i cotxes (que produeixen CO2), anivelladors de carreteres, etc. Les conseqüències són: eliminació de la vegetació, augment de l'erosió (que podria arribar a causar lliscaments o inundacions), pertorbacions als sòls (aparicions de sismes), fragmentació d'hàbitats, extinció d'espècies...
Finalment, ens trobem que nosaltres mateixos viatgem per trobar llocs magnífics com les selves amazòniques però, si ens agrada tant gaudir d'aquests llocs, per què els destruïm per un mal evitable?



Contaminació de l'aigua i l'aire

Les explosions de pous i canonades durant l'extracció de combustibles fòssils poden arribar a contaminar els aqüífers. Els pous de gas alliberen metà i altres gasos tòxics cap a l'atmosfera i al medi ambient local. El metà és el principal component del gas natural i és 84 cops més contaminant que el diòxid de carboni, de manera que intensifica l'escalfament global.



Aquests últims anys la tecnologia ha avançat considerablement, generant noves formes d'energia. Per tant, aquest ús abusiu de combustibles fòssils que afecta el nostre entorn és un dany innecessari i de vegades irreparable. El més irònic de tot és que la preocupació pels diners en el present, no ens deixa veure el cost d'aquests danys en un futur.

Maria Llorach i Xènia Grau

dijous, 4 de maig de 2017

Som realment conscients d'allò que pengem a les xarxes socials?

Sabies que le teu cervell processa 60.000 vegades més bé una imatge que no un text?


Doncs sí, ara ja saps que la nostra ment assimila amb més facilitat una imatge que no pas textos. Retenim el 80% del que veiem i només el 20% del que llegim o el 10% del que escoltem. El 90% de la informació que rep el nostre cervell és visual.


Pensa en les dues xarxes socials més utilitzades i conegudes mundialment, Pinterest i Instagram. Les dues estan pensades amb la mateixa finalitat, penjar fotos per aconseguir "likes". Si aquestes imatges arriben a una xifra considerable de "likes", la persona que les ha penjades es fa popular, i, per tant, els seu perfil guanya seguidors.


A dia d'avui, molts usuaris d'aquestes xarxes arriben al milió de "followers" (seguidors), sovint pel simple fet de ser famosos, actors o músics. Però no fa gaire que ha aparegut una sèrie de persones que s'anomenen "influencers", que, com bé diu el nom, són persones que pengen fotos a la web per influenciar ja sigui en moda, maquillatge o en altres aspectes d'interès general.


Però no només són els famosos els desencadenants d'aquests fenomen, sinó que també hi ha perfils de persones que no són conegudes internacionalment, i que comencen a fer-se conèixer només fent difusió d'imatges un pèl inapropiades i provocatives. Aquests fet pot tenir repercussió en el futur de l'individu que ha estat retratat.


Encara que pensem que al cap d'un temps, penedits, podríem eliminar aquella imatge, estaríem del tot equivocats. Potser la foto queda esborrada del nostre perfil, però algun usuari l'ha pogut guardar prèviament per ser compartida en un futur.

Abans de penjar una foto en una xarxa social, hem de tenir en compte tots els inconvenients que pot portar-nos en un futur, perquè mai saps qui està darrera la pantalla; qualsevol pot veure una fotografia penjada a la xarxa i fer-ne ús.

Marta Hernández i Clàudia Espinosa

dimecres, 3 de maig de 2017

Amb visió de futur

"Preocupat perquè acabes l'ESO, no saps què fer una vegada graduat i tems pel teu futur professional? No t'amoïnis, visita'ns del dia 22 fins al 26 de març al recinte Firal de Montjuïc i t'orientem perquè coneguis els millors itineraris acadèmics segons el teu perfil i interessos i posteriorment puguis escollir el que et sembli més adient." Aquest és l'anunci que va captar l'atenció de milers d'estudiants que es van congregar a la capital catalana a finals de març de 2017, i ara us en volem parlar perquè ens interessa el tema, i molt!


L'esdeveniment estava dividit en 12 àrees entre les quals es trobaven diversos stands d'universitats de Catalunya, com per exemple la UAB, la UVIC, la UB o empreses que assessoraven el públic informant-lo dels diferents serveis que ofereixen, així com també comptava amb la presència de multitud d'instituts de la ciutat de Barcelona. A més, el Saló constava d'un espai on els visitants podien gaudir d'activitats lúdiques relacionades amb la realitat virtual, el disseny de tatuatges o l'art del maquillatge corporal. Portals informatius com és el cas del líder en informació juvenil, Adolescents.cat, també s'hi van presentar i van oferir diversos concerts artistes com Doctor Prats o Marcos Franz.


Però no tot estava adreçat a un públic que cursa l'ESO o batxillerat, i és que, en un altre recinte proper, tenia lloc l'espai Futura, una zona destinada a l'orientació una vegada s'han acabat els estudis universitaris en l'àmbit del màsters i postgraus.

A causa que la data de les preinscripcions pel batxillerat i cicles formatius (del 16 al 24 de maig), al llarg dels mesos de març i abril han tingut lloc un gran nombre de fires d'aquesta temàtica que serveixen de gran ajuda, sobretot per a alumnes com nosaltres, un col·lectiu que desconeix el gran ventall d'oportunitats que ofereix el món laboral. En el nostre cas, la majoria anem bastant perduts intentant decidir què és el que volem fer de cara a l'any que ve, tot i que com sempre hi ha excepcions, i és que alguns dels nostres companys ja té decidida fins i tot la carrera universitària: enginyeria robòtica mecanitzada, medicina o economia...

Sense cap mena de dubte, aquest esdeveniment és una cita obligatòria per a tot aquells estudiants que veuen el seu futur educatiu ennuvolat i alhora una bona ocasió perquè els pares i mares també coneguin les ofertes educatives que s'ofereixen a Catalunya i a l'estranger. No us el perdeu el proper curs, els alumnes que ara feu tercer d'ESO!

Gerard Gómez i Ariadna Martín

Tota una lliçó de natura

Els dies 5, 6, i 7 els alumnes de 4t d'ESO dels grups de física i química, i de biologia, ens vam endinsar en un camí que ens duria a l'aprenentatge de nous ecosistemes, i de diferents arquetipus de flora i fauna: el camp d'aprenentatge a la Vall de Boí, que organitzen la Rosa M. Gutiérrez i la Mònica Suils cada any.

Vam començar l'itinerari a Durro (un petit poble d'aproximadament 50 habitants), on vàrem posar-nos a la pell de diferents habitants del poble que volien vendre una part de la seva parcel·la, per construir-hi un alberg. Al principi no li vàrem donar importància a la posició o orientació de la parcel·la, però finalment amb l'explicació del nostre monitor, en Cèsar, ens vàrem adonar que els riscos geològics eren molt important a l'hora de vendre o comprar una parcel·la: s'ha de tenir precaució! En finalitzar la tasca, vam baixar caminant fins arribar al nostre alberg a Barruera.


L'endemà ens vàrem centrar en un aspecte més químic, concretament amb el recapte d'espècies aquàtiques, que vam analitzar amb l'ajuda d'un microscopi òptic, per tal d'identificar quina era la seva procedència i família animal. A la tarda vam fer l'anàlisi de mostres d'aigua que havíem pres en diferents parts del riu amb l'ajuda de diferents identificadors (C2H3NAO2,KCL...) que  en canviaven el color, la qual cosa ens permetia conèixer en quin punt numèric es trobava.

L'últim dia ens vam dirigir al poble de Taüll per observar algunes de les nou esglésies reconegudes com a patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO. Durant aquest camí vàrem distingir diferents construccions, per tal d'identificar quines havien estat restaurades o des de quin punt ho havien estat. 

Pel que fa a la part més lúdica de l'estada, a la nit anàvem a fer un volt pel bosc, sense cap tipus d'il·luminació la qual cosa ho feia més divertit, o bé ens posàvem a jugar a mímica en grup, al trivial, a cartes, a l'1...

En conclusió, ha estat una manera divertida i alhora molt educativa, que ens ha permès augmentar el nostre interès sobre el món que ens envolta.  

                                                                                                                 Marta Molina i Gerard Gómez

Cada dia és 8 de març


“Women are, in essence, esthetically pleasing objects” (“Les dones són, en essència, objectes estéticament agradables”) va dir Donald Trump al seu llibre Trump 101, publicat el 2006.

Des de l'inici de la revolució industrial, àmplies multituds de dones dels sectors populars es van introduir en el món laboral. Aquest fet, però, no les excloïa de les activitats domèstiques.

Les difícils condicions de treball industrial van provocar que les treballadores es revoltessin demanant millors condicions laborals. Un exemple seria la vaga que van organitzar 3.500 treballadores del sector tèxtil l’any 1881 a Igualada.

El dia 8 de març ha estat l’escollit per representar aquesta celebració en commemoració d’un fet puntual, l’incendi de la fàbrica Cotton Textile Factory de Washington. Allà, les treballadores van protestar contra les insuportables condicions de treball en què vivien i demanaven, entre altres, el descans dominical. L’amo no va acceptar la vaga, va tancar les portes de la fàbrica i hi va calar foc, causant la mort de 129 dones. 

El Dia Internacional de la Dona, però, va quedar fixat a partir de la sortida al carrer de les dones russes al 8 de març de 1917 en protesta per la manca d’aliments.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

“A woman without a man is like a fish without a bicycle.”, Irina Dunn... Hi esteu d'acord?