dissabte, 9 de desembre de 2017

MÚSICA CLÀSSICA: desapareguda o simplement oblidada?

Actualment es podria dir, i no diríem cap mentida, que la música clàssica és el tipus de composició que menys s'escolta entre els adolescents. A la gent jove que s'hi vol dedicar, com jo, aquest fet ens fa dubtar, ja que la música clàssica és apreciada per un tipus de públic molt concret, que potser en un futur ja no es trobarà fàcilment.



La principal raó per la qual els adolescents no escolten música clàssica és perquè els sembla avorrida. Sí que és veritat que, segons la peça, pot resultar pesada, però aquest tedi és causat per la manca de comprensió d'aquesta música, que té un rerefons bastant complex. Un altre aspecte que la diferencia dels altres tipus composicions més populars, és que la majoria d'obres no tenen lletra o, quan en tenen, aquesta està en un idioma estranger i és difícil de recordar i/o gens encomanadissa. Tot i així, aquests arguments no tenen gaire pes comparat amb el fet que la música clàssica ha estat bandejada pels mitjans de comunicació i es troba fora de l'entorn cultural de la població en general.

En conclusió, caldria fomentar d'alguna manera els coneixements sobre la música clàssica i ensenyar a entendre-la. La millor manera, al meu entendre, seria fer alguna hora més de la matèria de música a l'escola i que els deures consistissin a escoltar-la i analitzar-la de la manera més personal possible. Això ajudaria els adolescents a tenir-ne una altra visió i, potser, se sentirien atrets a escoltar-la per al seu propi benefici.

Raul Campos

Nova edició del Concurs d'escultura Manel Batlle

Com ja és costum des de fa uns anys, els alumnes de 4t d'ESO de l'itinerari de Plàstica, que inverteixen tres hores setmanals en aquesta matèria, han elaborat una escultura per participar en l'edició del Concurs d'Escultura Manel Batlle.

Les bases del concurs són les següents:
El premi és de 500€ en metàl·lic, dins la categoria en la qual participen els alumnes de 4t d'ESO. La temàtica de l'obra és lliure, tot i que no es permet que traspassi els 50 cm, pel costat més llarg, ni els 150 cm d'alçada.

En aquestes alçades del concurs, ja sabem que hi ha tres finalistes del nostre curs: la Júlia Simpson, la Júlia Rodríguez i la Marina Oliver. En aquest article us adjuntem unes imatges de les escultures de les finalistes. 

El veredicte i el lliurament dels premis tindran lloc el dia 16 de desembre a les 12:00 (a la Sala Ciutat de Granollers). Desitgem molta sort a les seleccionades, així com a tots els participants de l'itinerari de Plàstica, i animem que es continuï treballant d'aquesta manera. Felicitats a totes. 


Marina Oliver i Diana Illa

Calella i Llafranc 4t d'ESO 2017

El 28 de setembre de 2017 els alumnes de 4t d’ESO van fer una sortida didàctica a Calella i Llafranc per cohesionar els grups i millorar-ne la convivència


Llafranc i Calella, dues viles de la Costa Brava, pobles amb gent molt tranquil·la voltant i prenent el sol, fins que... Vam arribar nosaltres!


El 28 se setembre, poc després d’haver començat l’últim curs al Centre, vam emprendre una sortida amb la il·lusió comuna de millorar l’ambient entre nosaltres. El trajecte seria d'una hora i mitja en autocar, on hi havia alumnes que interactuaven entre ells, i d’altres que aprofitaven per fer una dormideta. Només arribar, vam esmorzar, alumnat i professorat, a la platja del Golfet, per agafar més tard el camí de ronda, que ens portaria de Calella cap a Llafranc.


Vam caminar uns 45 minuts a bon ritme, i durant el trajecte tothom es va anar familiaritzant amb gent que coneixia poc, o fins i tot va aprofitar per enfortir la relació amb els més coneguts. Quan vam arribar a la platja de Llafranc, les profes ens havien preparat unes activitats a la sorra per treballar la cohesió de grup. La primera activitat consistia a dibuixar amb els nostres cossos estirats a la sorra una complicada operació matemàtica. Després ens van demanar de representar un anunci famós, amb música cantada per tots nosaltres. A la tercera vam construir una sèrie de figures marines amb els cossos ben enfarinats novament sobre la sorra. La bateria d’activitats va concloure amb una cadena humana estesa al llarg de la platja. Vam convertir-nos en tota una atracció per als turistes!

Finalment ens van deixar una estona lliure per dinar i anar a fer una passejadeta per Calella, abans de tornar cap a Granollers.

Cal dir i remarcar que durant la sortida l’ambient va ser ben positiu.

Christian Fato i Arnau Girabent

dijous, 30 de novembre de 2017

Científics per un dia

Visita dels alumnes de la matèria optativa de física i química de 4t d'ESO al Parc Científic de Barcelona



El passat dijous 26 d’octubre de 2017, els alumnes de l’optativa de física i química del Col·legi Jardí de 4t d’ESO vam visitar el Parc Científic de Barcelona. Allà realitzàrem un taller per observar i per aprendre com es prepara un fàrmac. Ens vam centrar en la preparació de fàrmacs per a les malalties neurodegeneratives; és a dir, malalties que estan relacionades amb la pèrdua de la funció de les neurones (com poden ser el l’alzheimer i el parkinson).

El taller constava de dues parts: la primera va consistir en una petita classe sobre les neurones, la matèria orgànica i tots els processos que havíem de fer per crear una nova medecina. I, en la segona part, en petits grups vam fer un experiment: la síntesi d’una de les molècules que s’està utilitzant per a la cerca d’un nou fàrmac per al pàrkinson. Per realitzar-ho, vam haver de fer reaccions químiques, filtració al buit, cromatografia, comprovació del resultat amb una làmpada ultraviolada, etc.

Vam poder conversar i aprendre de científics especialitzats en les investigacions de fàrmacs i va ser una activitat molt interessant. Per un dia ens vam sentir com uns científics de veritat!

Alice Oliver

Entrevista al preparador fisic de l'espanyol

Jaume Bartrés, preparador físic de l’Espanyol, va néixer a Granollers, al 1970, va deixar el seu càrrec a l’Espanyol, el club amb el qual havia estat vinculat des del 1998, per començar una nova etapa a Al Wahda de Abu Dhabi (Emirats Àrabs). Ara ha tornat al seu club d’origen, i ens ha pogut explicar la seva gran experiència.


Jaume Bartrés és pare d'un company nostre del Col·legi Jardí.


- Com vas arribar a ser el preparador físic de l’Espanyol?
Doncs vaig començar d'entrenador a l’Infantil A i vaig anar pujant fins a completar 10 temporades al futbol base i després ja vaig passar al segon equip i finalment al primer equip.

- Com es viu tenint aquest treball, és molt estricte i dur?

Doncs la veritat és que és més dur del que la gent creu, no hi ha els dies festius com en altres feines i tampoc vacances normals; però l’avantatge és que fas una cosa que t’agrada i això és molt important.

- També es requereix molta preparació psicològica?

Doncs s, i cada cop més, de fet jo vaig fer un màster en psicologia de l'esport i posteriorment em vaig titular en Coaching esportiu.

- Tens molta pressió?
La pressió és relativa, el fet de guanyar o perdre fa que segons la setmana la gent estigui més o menys nerviosa, però amb els anys et vas acostumant i ho relativitzes tot.

- Quines tècniques utilitzes per entrenar, jugues amb el tema psicològic?
Clar, la motivació cap als jugadors és bàsica i al final has de veure com està el grup i fins i tot el jugador i actuar en conseqüència. Per exemple, si un jugador no juga, t’arriba malhumorat, val més fer-li poques bromes i intentar motivar-lo perquè treballi bé.

- Has estat el preparador físic d’algun altre equip? Quina experiència hi vas tenir?
Sí, vaig marxar tres anys a fora, primer al Lleida i després al Sant Andreu i ara les dues últimes temporades he marxat amb Javier Aguirre a treballar als Emirats Àrabs; en tots els casos l'experiència va ser bona, però potser destacaria l’última temporada a Abu Dhabi, on vàrem guanyar la copa President i vam jugar la Champions de l’Àsia.

- Com t’has format per ser preparador físic?

Doncs estudiant INEF i posteriorment fent màsters i postgraus relacionats amb la matèria. No pots parar mai de formar-te i millorar.

- Com valores la teva feina?
La considero una feina cada cop més especialitzada i per a la qual necessites un ampli ventall de coneixements, els propis de la preparació física, però també en GPS, prevenció de lesions, treball de força individual, etc.

- Tu que ja has arribat a dalt de tot, estàs en el món de la competició, què ens recomanes als alumnes que estem acabant 4t d’ESO, perquè entrem en el món laboral ben preparats?
En primer lloc t´ha d'apassionar aquest món perquè els començaments són complicats i, quan arribes, a diferència d'altres feines, no et pots relaxar perquè és un món molt competitiu.

Si de veritat t’interessa tot aquest món, has d’estar molt disposat i amb moltes ganes, ja que no és un ritme de vida normal, és més estricte, més dur, però fas una cosa que t’apassiona.

Ignasi Miró

dimarts, 28 de novembre de 2017

No només els cops fan mal

La violència de gènere ha estat sempre present en la nostra societat. Segons les últimes dades disponibles, a Espanya hi ha més de 600.000 dones que reconeixen ser víctimes de violència. Juntament amb elles, 800.000 infants viuen en llars on hi ha violència masclista.


Existeixen diferents tipus de violència de gènere. Actualment s'ha incrementat notablement aquella que es dona entre parelles d’adolescents, una etapa en la qual els nois i noies es deixen influenciar per missatges de la societat. Els abusos solen ser causats per la parella o exparella de la víctima, per això s’ha de vigilar en com construïm les relacions i en com ens afecten. Lògicament, gran part del maltractament afecta la víctima ja que és ella qui experimenta l’abús i qui pateix físicament o emocionalment; no obstant, també té conseqüència en els familiars, amics i coneguts que hi mantenen una relació pròxima. A part, pot atemorir els membres de la comunitat on la víctima viu, conscients que podria tornar a passar.
La desigualtat entre dones i homes encara és manté i només nosaltres, tant dones com homes, amb els nostres actes podem canviar aquest fet. 
Paula Muros

Piercings i adolescència

L'adolescència, com tothom sap, és una època de confusió i en mols casos de rebel·lia, durant la qual els joves no saben quin camí escollir ni per què fer-ho, això els porta a fer petites revolucions, una de les quals són els piercings.

Després d'un estudi hem arribat a una sèrie de conclusions. Molts joves avui dia es tatuen i es fan piercings; per alguns és estètica i per altres té un significat com mostrar-se diferent a la resta i demostrar rebel·lia. En molts hi ha una raó estètica, ja que a l'adolescència els joves es preocupen més de la seva imatge que de qualsevol altra cosa.

No tothom accepta els piercings, però és clar que ja són una cosa normal que s'està fent habitual entre els joves.


Sergio Picón