dimecres, 14 de febrer de 2018

La importància de la imatge

Resultat d'imatges de visualidad

Vivim en una època molt visual. Tot allò que ens pugui entrar pels ulls és vàlid; des del comerç, fins als estudis i les relacions. Utilitzem la imatge, l’aparença, per a gairebé totes les coses que ens envolten. 


Si fem un petit viatge en el temps, ha estat molt remarcable l’augment de la importància del concepte d’imatge, de la impressió que es causa a la gent. Tot i que sempre havia existit, aquesta ha esdevingut una de les nostres principals preocupacions. 

El naixement de les xarxes socials i les tecnologies digitals ens inciten a compartir constantment aspectes de la nostra vida en qualsevol moment. Alhora, les innovacions tecnològiques han vingut acompanyades de noves tècniques de persuasió i venda. Actualment, tota la publicitat o, fins i tot, les publicacions per part dels personatges públics, també anomenats influencers, destinen gran part del seu contingut a crear necessitats basant-se en la imatge que donen als seus seguidors. També existeixen nous mètodes publicitaris que, d’una manera visual, transmeten una idea o una necessitat i a vegades en creen.

Aplicant aquestes idees a l’àmbit escolar, hem notat que es dona una gran importància a la imatge que projectem en els nostres companys. És a dir, l’opinió de l’altre gent pauta els canvis d’imatge de segons quins companys o companyes.

Cal estar alerta i valorar la imatge en la seva justa mesura. Perquè, de fet, com llegim a El petit príncep... L'essencial és invisible als ulls.
Marina Oliver i Diana Illa

dimarts, 13 de febrer de 2018

Cyrano. Més enllà del teatre

Hi ha una cosa que no em traureu! ... Aquesta nit, quan entri al cel, la meva salutació escombrarà el terra blau, i, mal que us pesi, amb mi anirà una cosa sense taques ni arrugues... i aquesta cosa és...

La meva dignitat!


El dijous 11 de gener de 2018, els alumnes de 4t d'ESO vam anar a veure la representació de Cyrano al teatre Borràs, adaptada per a 5 personatges: Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori, i dirigida per Pau Miró.

Aquesta obra teatral es desenvolupa a partir de la història de Cyrano de Bergerac, un soldat francès que es caracteritza pel seu enginy, fins al punt que és capaç d'enamorar amb els seus versos, i per una altra raó...el seu gran nas. Aquest personatge estima secretament i platònicament la seva cosina Roxane la qual, alhora, se sent atreta per Christian de Neuvilette, un cadet molt més jove i més ben plantat que Cyrano, però poc intel·ligent. Així que ambdós fan un pacte per tal que ella s'enamori de Christian: ell posarà la seva bellesa i les paraules seran obra de Cyrano, sense que ella en sàpiga res, és clar. I ho aconsegueixen.

Però arriba un dia que els soldats han de marxar a la guerra i la comunicació entre els enamorats s'haurà de produir en forma de cartes que escriurà Cyrano. I així tot sembla anar bé fins que Christian mor. Roxane, desconsolada, decideix retirar-se a un convent, i, des d'aquell dia, Cyrano la visita cada dissabte, però mai no té el valor d'explicar-li la veritat sobre les cartes. Fins que, un dissabte, mentre anava a visitar-la, accidentalment li cau un tros de fusta al cap que li produeix una ferida mortal. Això no impedeix que vagi al convent, on acabarà morint aquell mateix dia després d'haver llegit a Roxane l'última carta de Christian; la seva última carta...

Una obra teatral espectacular amb una interpretació magnífica en la qual costa entrar-hi, però un cop hi ets, t'enganxa de tal manera que les dues hores de duració es passen volant. Destaca, per damunt de tot, el text ple de missatge, únic per a cadascú. Jo em vaig quedar amb aquest:

"Cal valorar els teus defectes tal com si fossin avantatges, per tal d'eliminar-los i estar-ne orgullós."

Raul Campos

Oblideu una estona el mòbil. Llegiu

És una evidència que el món s’ha modernitzat i les noves tecnologies han acaparat els passatemps de centenars de milions de persones.

Era típic anar a la biblioteca i agafar llibres per llegir quan no tenies res a fer, només gaudir de la lectura que t’oferien aquells papers numerats. Aquest hàbit s’ha anat perdent ja que els joves ara inverteixen el seu temps lliure en els dispositius electrònics com els mòbils, ordinadors, consoles, televisió, etc. Per a ells és molt fàcil agafar el mòbil, que porten sempre a sobre, o mirar la televisió que tots tenen a casa i que només han d’engegar amb el comandament, abans d’anar a la biblioteca o a una llibreria a escollir un llibre que els agradi. Però, per què no proveu de capbussar-vos en el món de la lectura, i trobar el llibre que us faci obrir els pensaments i la creativitat?


Una de les principals causes que els joves hagi perdut l’interès per explorar en l’univers de les paraules, és que els adolescents no troben interessants els llibre de lectura obligatòria a l’escola. Quan han trobat avorrida una sèrie de novel·les, acaben pensant que és innecessari llegir. 

Seria interessant que els nois i noies llegissin a l'escola els llibres que ells considerin més interessants, perquè creiem que això els estimularia d’una manera més positiva.

Sigui com sigui, hem de promoure la lectura entre els joves i ajudar-los a trobar els llibres adequats per tal que gaudeixin d’una bona estona, oblidant-se dels dispositius electrònics i nodrint-se de saviesa, coneixements i cultura.

Guillem Álamo Bretcha i Victor Bagué Martinez

Amb l'ànima lliure

ÀNIMA LLIURE és el títol de l'escultura guanyadora del premi Manel Batlle d'aquesta edició, obra de la nostra companya de 4t d'ESO B, Marina Oliver.

El dia 16 de desembre de 2017, la Marina va rebre un premi de 500 euros en la categoria cadet, de 14 a 18 anys, per la seva escultura Ànima lliure, elaborada dins la matèria optativa de plàstica de la nostra escola.

En aquesta ocasió, el concurs tenia temàtica i tècnica lliures. No hi havia condicions. L'escultura de la Marina Oliver representa una dona lligada amb cordes i el crani obert, simbolitzant una dona submissa per culpa del sistema heteropatriarcal, el qual oprimeix les dones i esclavitza el sexe contrari. L'escultura no té color perquè vol representar així que la dona se sent malament i, enlloc de cervell, té un filferro enredat amb el qual hi ha un paper que simbolitza l'amor lliure. Així doncs, la dona realment té l'ànima lliure.

Una creació impactant i plena de significat.

Felicitats Marina! 


Quim Comas i Arnau Canals

dimarts, 30 de gener de 2018

Metodologia TBL

La metodología TBL (Task Based Learning) forma part del conjunt de nous mètodes del projecte d'Escola nova 21 que s'estan posant en pràctica al Col·legi Jardí. Ens ensenya a pensar amb destresa a través dels continguts curriculars, des d'infantil fins a l'ESO.


El mètode TBL (Task Based Learning) és un mètode d'aprenentatge basat en el treball del pensament de l'alumne/a, que se situa en el centre de la tasca educativa. Parteix de l'ensenyament de procediments per treure el màxim profit del pensament, és el que s'anomenen rutines de pensament.

S'ha comprovat que el pensament dels nens i nenes sovint és poc ordenat i té com a conseqüència estrés de mires, confusió, carència d'ordre i precipitació, i aquests problemas es manifesten quan s'ha de prendre decisions, solucionar problemes i argumentar.

Les rutines de pensament consisteixen en una sèrie d'activitats que utilitzem a l'aula i que contribueixen a generar i potenciar destreses de pensament, amb les quals els alumnes gestionen el seu pensament alhora que descobreixen models de conducta que els serviran per a tota la vida i que els ajudaran a comprendre, pensar, argumentar, i solucionar problemes de manera creativa.

El mètode TBL aconsegueix una millora en la conducta i l'aprenentatge. Els alumnes que eren tímids participen i interactuen molt més a classe, i també són més inquiets i actius intel·lectualment parlant. Els infants impulsius es controlen, cosa que pares i mares van notant dia a dia,  el seu llenguatge es va fent més elaborat i es qüestionen les coses intentant sempre trobar un resultat.

Una part inseparable del TBL és el mètode Vess, que consisteix a aprendre a mirar-se a un mateix i reflexionar sobre com hem seguit al procés de pensament. És a dir, com hem pensat. I això és important, ja que en revisar el procés de pensament, ens fem conscients del possibles errors i, per tant, podem corregir-los.

Som en un moment de canvi i renovació escolar, que impulsa el desenvolupament de la capacitat de resoldre positivament problemes del dia a dia i que té com a objectiu final fomentar en els alumnes hàbits de pensament i habilitats necessàries per portar una vida plena.
Liza K i Chaimae Chafi

diumenge, 21 de gener de 2018

La natura ens ofereix grans solucions

Podrem grimpar per les parets en un futur?


La investigació sobre les estructures, fesomia i formes de viure dels animals permet dissenyar edificis i altres grans descobriments.


Avui parlarem dels geckos, uns petits rèptils amb l’especial característica de poder escalar per qualsevol superfície, fins i tot pel sostre o per superfícies tan llises com els vidres. I no només es tracta de la manera com s’enganxen a la superfície sinó, també, de la rapidesa com s’hi adhereixen i desadhereixen.

El gecko utilitza un sistema anomenat “adhesió seca”, que es basa en les forces de Van der Waals, teoria segons la qual els electrons d’un àtom fan un camp magnètic que estimula i atrau els electrons d’un altre àtom proper. Aquestes són les forces interatòmiques més dèbils que hi ha; però..., com les utilitzen aquests rèptils? Els geckos tenen uns pèls anomenats setae que es ramifiquen i formen milions de punts de contacte, anomenats espàtules. Aquestes ramificacions els permeten distribuir el seu pes augmentant així l’atracció amb la superfície. La gran habilitat dels petits rèptils és la capacitat que tenen de canviar l’angle de les setaes per desenganxar-se i canviar ràpidament de direcció.

La ciència porta una dècada investigant i intentant imitar els setae per incorporar-los a la vida quotidiana, la medicina, els robots i la microelectrònica. Cal ressaltar que aquests estudis precisen molt temps d’investigació i és molt difícil imitar artificialment alguna cosa que la natura ja ha creat, però, si es continua desenvolupant, potser en un futur podrem portar guants i sabates que grimpin per les parets. De fet, la universitat d’Akron, a partir de l’investigació dels geckos, ha fet uns adhesius compostos de nanotubs de carboni que es poden reutilitzar tantes vegades com es vulgui. A la NASA estan creant robots que poden enfilar-se a una baixa gravetat o a gravetat zero.

Com diu la científica Karras, “la natura ens soluciona sempre els problemes”, i és veritat que, de vegades, busquem inventar allò que no està fet i que revolucioni el món. En moltes ocasions la natura va molt més avançada que nosaltres.
Maria Canals 

dimarts, 16 de gener de 2018

1r d'ESO, Colònies al Delta de l'Ebre

Al primer trimestre els alumnes de 1r ESO de Col·legi Jardí van passar tres dies de colònies al Delta de l’Ebre (Tarragona) com a part del projecte sobre el paisatge, l'agricultura i l'ecosistema del Delta.


Aquestes són algunes de les activitats que van dur a terme: 
  • Recorregut amb bicicleta pel Delta.
  • Passeig en barca per explorar-ne la desembocadura al mar.
  • Observació de les aus (per conèixer totes les especies d'ocells del Delta).

Però no tot era feina! Els alumnes també van poder gaudir de temps lliure i activitats d'oci encaminades a millorar la convivència del grup i la relació amb l'equip de profes que els acompanyava. 

L’opinió tant dels alumnes i com del professorat és positiva; diuen que han cohesionat com a grup, han aprofitat el temps i l’aprenentatge ha resultat molt beneficiós. 

Van gaudir molt d’aquesta nova l’experiència a l’aire lliure, que repetiran a finals del tercer trimestre, per arrodonir totes les tasques d'investigació sobre l'ecosistema d'aquest ric espai natural, que estan duent a terme aquest curs.




Laura Caballero i Marina González