diumenge, 12 de juny de 2016

A reveure!

El temps és veritablement allò més preuat que tenim. Passa veloç, sense adonar-nos que ho fa, sobretot quan gaudim. Fa quasi bé deu mesos que entràvem a l’aula per primer cop, per començar el que seria un nou projecte de redacció, una nova aventura que ens enriquiria d'una manera o altra.

La calor omple la sala a hores d’ara. Els últims articles pendents s’acaben de redactar amb rapidesa. Tothom sap que són les nostres últimes hores aquí, i que la tranquil·litat de l'estiu s'apropa cada cop més.

El que és cert és que durant aquest any hem après moltíssimes coses. Hem millorat la nostra capacitat de comunicar, de comprendre informació i transcriure-la amb les nostres paraules. En definitiva, ha completat una part del nostre aprenentatge, i hem tingut la possibilitat de créixer com a redactors, mostrant el que portem dins.

El Fem Notícia, per tant, ha estat un element clau per al nostre desenvolupament aquest curs. Deixem els nostres llocs lliures per als futurs redactors, els nostres companys de tercer d’ESO, però marxem orgullosos del treball que hem dut a terme.

Hem estat la tercera generació que ha complert amb la tasca del bloc, i només podem agrair que s'hagi confiat en nosaltres per continuar un projecte tan significatiu com aquest. Gràcies també a tots els que ens han llegit, comentat i recomanat, ja que sense ells tot això no tindria sentit. 

Bon estiu!

Júlia Grau i Ainoa Pons

dissabte, 11 de juny de 2016

Retornant a les nostres arrels històriques

Com cada any els alumnes de l'itinerari social de 4t d'ESO fan una sortida a Tarraco per tal de posar en pràctica els continguts apresos a classe de llatí i així poder apreciar en directe les ruïnes romanes de Tarragona.


Així va ser la sortida d'aquest curs 2015-16: a les 7:45 del matí tots els alumnes havíem d'estar a l'estació de Granollers, on ens vam trobar amb l'Eva Avendaño, que és la professora de llatí, i el professor Gerard Mattis, que va venir com a acompanyant; des d'allà vam agafar el tren Granollers-Passeig de Gràcia. Com que a primera hora del matí el tren anava de gom a gom molts de nosaltres vam haver de viatjar drets i comprimits tota l'estona.

A les 10:30 ja estàvem a l'estació de Tarragona, allà vam esmorzar i vàrem esperar al que seria el nostre guia, en Marc. Hi havia pronòstic de pluja, que es va complir durant la primera part de l'excursió; però, sorprenent a tot el grup, una hora després el cel blau es va deixar veure entre els núvols grisos i el sol resplendia en la seva plenitud. Gràcies al canvi inesperat del temps, l'excursió prosseguí tal com estava planejada. 
Vam poder apreciar totes les antigues ruïnes de la ciutat de Tarraco gràcies a les explicacions d'en Marc, que va fer la visita amena i entretinguda, ja que va relatar-nos l'origen de la ciutat amb el màxim d'anècdotes curioses. Una vegada acabada la ruta per la zona exterior, vam anar a visitar el Museu d'història de Tarragona i finalment vam acabar la ruta visitant l'amfiteatre romà; allà vam acomiadar al nostre guia i ens vàrem posar a dinar.

Per arrodonir la sortida, vam envair una gelateria i a las 15:25, corrents, vam dirigir-nos cap a l'estació. Per mala sort vam patir un retard inesperat a l'estació; ja al tren, vam  estar jugant i parlant tot el viatge, tot i que estàvem esgotats d'un gran dia ple d'emocions. Finalment vam arribar més tard de l'esperat, però va valer la pena ja que va ser una excursió d'allò més divertida i interessant.

Gerard Vallespí i Paula Cadenas

L'evolució humana

Sempre ens han dit que l'orangutà ha anat evolucionant fins a arribar a l'ésser humà. Que l'ésser humà des de la seva existència sempre ha estat superior a l'orangutà, però realment és així?

Actualment vivim en una societat que es basa en el consumisme, una societat en la qual ens obliguen a consumir per poder sobreviure i, encara més, per tenir un bon nivell de vida. Però, per a això, són necessaris els diners, que s'aconsegueixen treballant. Entrant així en un cicle del qual ens és quasi impossible sortir.

A més a més, constantment ens estan venent productes per facilitar-nos la vida o simplement per a mantenir-nos distrets amb noves tecnologies, però en realitat el que fan és inutilitzar les noves generacions; el dia que no tinguem aquestes facilitats no sabrem fer res. En canvi l'orangutà no depèn de cap aparell ni té cap facilitat especial per viure, i, tot i això, és capaç de sobreviure perfectament sense entrar en un cercle tan viciós com el de la nostra societat.

Pau Ortega i Laura Isidro

CERVANTES vs SHAKESPEARE: Qui ha tingut el millor homenatge?

"Els 200 actes programats pel IV Centenari de la mort de Cervantes, s'han quedat curts al costat de l'homenatge que fa el Regne Unit a Shakespeare", això és el que diuen els propis acadèmics espanyols.


En aquest article hem fet una petita comparació entre els homenatges que ha rebut cada un dels dos autors de la literatura universal.

Comencem parlant de l'homenatge que va rebre William Shakespeare, l'autor d'obres com Romeu i Julieta o Hamlet,

Shakespeare solament rep homenatges per part del seu país natal, el Regne Unit, sinó que també se n'han celebrat en 140 països més, i pel que es veu tots tenen un mateix objectiu, atraure a l'obra de l'autor a través de les noves tecnologies. Una de les activitats que està tenint més èxit es du a terme a través de les noves tecnologies: des d'una tablet o d'un ordinador, estiguis en el país que estiguis, pots posar-te en el paper del propi Shakespeare i passejar per l'escenari de qualsevol teatre de l'època o veure com les representaven. En resum podríem dir que el Regne Unit i més de mig planeta s'ha abocat a fer el millor homenatge.

Pel que fa a Cervantes...


A l'Estat espanyol hi ha més de 200 activitats preparades per commemorar l'il·lustre autor del Quixot, però en comparació amb l'homenatge a Shakespeare, aquestes activitats queden pobres i antiquades, i com diu el corresponsal de The Times: "Sembla molt més formal, potser una mica antic". Aquesta falta d'originalitat a l'homenatge espanyol, també ha estat criticada pels propis catedràtics del país.

Cal dir que el Regne Unit ja anava preparant en aquest aspecte, ja que portava més de dos anys anunciant el quart centenari de Shakespeare, però, en canvi, aquí amb prou feines fa un any que la comissió va començar a preparar aquest gran esdeveniment de la literatura.

Però res no està dit, la batalla pel millor homenatge acaba de començar.


Pau Ortega i Laura Isidro

dijous, 9 de juny de 2016

Antonio Hidalgo, un exemple d´esforç i sacrifici

Voleu saber-ne més sobre el futbol regional? En aquest article parlarem d'Antonio Hidalgo, un gran jugador que va començar a desenvolupar-se com a futbolista a les files del F.C.Barcelona, i amb la presència del qual comptem a l'escola com a pare d'alumnes.


L´any 2000, va emprendre el viatge cap a les Illes Canàries, on va endinsar-se a segona divisió amb el Tenerife, club amb el qual guanyà aquesta edició de la Lliga Adelante. Al cap de 5 anys, va decidir marxar a un club amb més renom, com va ser el C.F.Màlaga, on va patir un dolorós descens de categoria. Dos anys més tard, amb Hidalgo com a heroi del partit, el Màlaga va aconseguir l'ascens a la màxima divisió espanyola. En els quatre següents anys, va militar en 3 grans clubs com van ser el Real Zaragoza, el CA Osasuna i l'Albacete Balompié. L'any 2010 va decidir tornar al club amb el qual va debutar a primera divisió, el Tenerife. Passats dos anys, el jugador va fer les maletes i va anar rumb a Catalunya, el seu lloc natal. Va jugar al CE Sabadell, club on va destacar i on va acumular grans estadístiques com són 114 partits i 11 gols. Al 2015 l'Antonio es va acomiadar del seu equip per anar a jugar al UE Cornellà, on penjaria les botes dos mesos més tard. Actualment, l'Antonio ha reprès la seva carrera com a entrenador a l´E.C.Granollers, club el qual milita a la Tercera Divisió Nacional, ocupant la dissetena posició.

A continuació us deixem amb unes preguntes per saber més sobre ell.


Per què vas decidir començar jugant a futbol i no a un altre esport?

Vaig començar al futbol perquè el meu pare jugava a futbol, jo jugava al barri, i sempre em portava al vestidor, i així és com vaig començar jugant.

Què vas sentir quan el Barça va trucar a les teves portes?
Primer de tot, haig de dir que va trucar l'Espanyol, però tal com va trucar, la setmana següent va trucar el Barça, que no era el que és actualment. Va ser una inmensa alegria ja que és el millor club del món i on vaig estar deu anys aprenent molt i jugant amb els millors.

Tenies algun referent futbolístic?
Vaig tenir la sort d'haver jugat amb jugadors tan grans com Xavi Hernàndez, però quan estava al Barça B, vaig tenir l'oportunitat de jugar algun partit amb el primer equip, i en aquell estidor estava Luis Enrique, i jo em fixava molt en ell per la seva manera de jugar i la manera d'entendre el futbol que era similar a la meva.


Quin equip creus que ha estat el més important de la teva carrera?

En diria tres o quatre: el Barça, el Tenerife que va ser el primer equip que em va fer jugar com a professional, el Màlaga ja que va ser el equip on he rendit amb mes nivell futbolístic, i per últim el Sabadell, que em va donar una possibilitat per gaudir els últims anys de la meva carrera


Per què vas decidir acabar la teva carrera esportiva al Cornellà i no al Sabadell, equip que t'ha fet créixer?
Per circumstàncies, ja que la vida et posa pedres al camí, estava molt a gust i m'hagués agradat retirar-me al Sabadell, però no va poder ser, vaig decidir anar al Cornellà, però al llarg d'uns mesos em vaig adonar que no hi hauria d'haver anat.

A part d'entrenar al Granollers et dediques a una altra feina, o només entrenes a l'Esport Club Granollers?
He tingut la sort d'haver tingut una carrera futbolística llarga, per tant m'he pogut guanyar bé la vida jugant-hi, i ara puc tenir l'exclusivitat de dedicar-me íntegrament a ser entrenador del Granollers.
M'agradaria fer una carrera com a entrenador, i estic molt agraït al Granollers per aquesta oportunitat que m'ha donat

Has entrenat a un altre equip?
Em vaig retirar al novembre, porto mes i mig al Granollers, i abans de segon entrenador al Juvenil del Cornellà

Què vas sentir al teu adéu com a futbolista professional?
És dificil perquè és el que he fet sempre des que tenia 5 anys. I la sensació de saber que mai més ho faràs com a professional és difícil, però arriba un moment que el cap i el cos et diu que has arribat fins aquí, no pots donar el mateix que tens al cap, i quan això arriba, millor deixar-ho perquè sinó ho passes malament

T'agradaria haver treballat d´alguna altra cosa?
La meva mare volia que treballés com a economista, però a mi sempre m´ha agradat jugar a futbol i he tingut la sort i sobretot la dedicació que hi ha darrere d´aquest treball.

Quines fites tens com a entrenador?
Has de posar molta dedicació, i has de tenir els peus a terra, anar poc a poc ja que es un món molt difícil on el qual hi ha molta competència i son pocs els llocs que hi ha d´entrenador ja que a primera divisió només hi ha vint entrenadors; a segona, vint-i-dos; a Segona B, alguns més; però guanyar-te la vida ja és més difícil.


Sempre has jugat de migcampista?

Pràcticament sempre des que m´hi he dedicat de manera professional, però vaig començar de davanter centre al Granollers.


Alex Medina i Joan Argemí

XXXVIè CROSS


El Col·legi Jardí celebra la trenta-sisena edició del Cross.


En l'edició d'aquest any hi ha hagut una gran participació per part de l'alumnat de l'escola per córrer en la competició, i en nom de tot 4t d'ESO volem donar les gràcies a tots els participants i també felicitar els guanyadors de cada categoria.



Només per participar, els concursants rebien com a premi una medalla, a part d'una bossa amb aigua, patates xips, un dònut i un bric de "caldo Aneto", un dels patrocinadors del Cross.

A part podem destacar el gran entusiasme dels alumnes de 4t d'ESO per poder recollir diners per al sopar de comiat de l'escola venent entrepans, patates i begudes, i col·laborant amb l'AMPA en l'organització de les curses.

Els grans de l'escola vam arribar a les 8 del matí per preparar els entrepans, així com les bosses per als guanyadors i el material necessari per fer possible aquest Cross. Des de les primeres famílies que entraren fins a les últimes, van ser ateses amb la màxima cordialitat, convidant-los que s'acostessin al bar per refrescar-se en un dia tan calorós com aquell. A més a més, també els vam oferir butlletes per a la rifa que es va celebrar a les 12 del migdia. Evidentment, un cop finalitzat l'esdeveniment, ens vam encarregar de recollir les instal·lacions.

Des d'aquí volem agrair a l'AMPA de l'escola tota la seva col·laboració a l'hora d'organitzar i de portar a terme la realització del Cross.

Clàudia Marquès i Carla Ramírez