dilluns, 23 d’abril de 2018

UN SEMESTRE AL CANADÀ


La Martina Lanza, una alumna de 4t d’ ESO, va cursar el primer semestre escolar al Canadà. A continuació podreu llegir  la seva experiència.

Et feia por deixar la teva família i amics durant tant de temps?
Sí, perquè ja sabia que no els veuria en molt de temps i em feia por deixar-ho tot i més a persones que veig en el meu dia a dia, però al final has de pensar que en poc temps tornaràs a estar amb ells i tot seguirà igual que abans.

Quina va ser la teva primera sensació una vegada allà?
La meva primera sensació allà no va ser la millor que hagués pogut tenir ja que em vaig sentir molt sola, molt lluny i l’únic que pensava era que no sabia què estava fent allà, fins i tot se’m va passar pel cap tornar a Catalunya.

Com van ser els primers mesos allà? Et va costar acostumar-te al canvi?
Els primers mesos van ser molt durs, ja que en 3 mesos vaig estar 3 tres famílies diferents i això va fer que l’adaptació es fes molt més lenta i que trobés a faltar a la meva família.

Quines són les principals diferències respecte al nostre sistema educatiu?
La principal diferència que vaig trobar va ser a l’escola i en el sistema educatiu en general; ja que allà fan menys hores, menys matèries i cada dia  feia el mateix, no hi havia cap variació d’ horaris en els dies de la setmana. Les instal·lacions del col·legi també eren molt diferents: en el meu institut hi havia 345 classes, i molts més alumnes. La gent d’allà també és molt diferent a nosaltres, són més tranquils i més respectuosos que aquí, tot i que també són més tancats i una mica més seriosos que nosaltres.
El menjar allà..., bé és molt diferent, aquí tenim una cultura gastronòmica que allà no  tenen. Allà es conformen amb un sandwitx per dinar i per sopar i aquí ens agrada menjar millor, tot i que allà també tenen plats típics molt bons.

Com va ser estar en una família d’acollida?
Com ja he dit abans,  vaig viure en 3 famílies diferents, i la veritat que la tercera família que em va tocar, va ser una família perfecte, em van cuidar i acollir a casa seva com si fos una filla mes. Eren 3 filles, el pare i la mare, encara que en aquesta casa  també vaig viure amb una noia italiana i cap al final també vaig viure amb una brasilera. Al principi és dur perquè estàs vivint en un lloc que no és casa teva i amb persones que no et coneixen ni tu a ells tampoc, i has de dinar i sopar amb ells i això, al principi, resulta incòmode, però al cap dels dies t’hi vas acostumant i els acabes agafant apreci.

Quin era el teu àpat preferit?
El meu menjar preferit d’allà era pollastre amb curri  (butterchiken), el feia “la meva germana”. Una altra cosa que m’encantava era la pouttine, que eren patates fregides amb una salsa per sobre que només es cuina allà.

Quina conclusió treus d’aquesta experiència? La recomanaries? Quin consell donaries a aquelles persones que decideixin marxar?
Aquesta experiència m’ha fet aprendre moltes coses: primer de tot a valorar a totes les persones que tinc al costat cada dia, perquè ara sé com d’imprescindibles són per a mi i el que les estimo. En segon lloc, he après que les coses no sempre van com nosaltres esperem i que si volem una cosa hem de lluitar per ella, com per exemple quan em vaig haver de canviar de família vaig veure que no tothom era com m’ho havia imaginat i, per canviar-me de família, vaig haver d’insistir molt i vaig haver –me d’espavilar com vaig poder ja que havia de parlar amb una llengua que no era la meva llengua nativa i això em va costar molt. Per últim i el més important:  vaig créixer personalment gràcies a tots els entrebancs que vaig superar i gràcies a totes les persones que vaig conèixer.
Per tant, recomano aquesta experiència a tothom. I per a aquelles persones que marxin (ja sigui 3 mesos, un semestre o un any) tot i les dificultats que us trobeu en el camí, tireu endavant, al principi serà difícil i dur però heu de pensar que no esteu sols i que només es qüestió de temps.


ALICE OLIVER, MARTINA LANZA I ANNA PASCUAL

divendres, 20 d’abril de 2018

Intercanvi dels alumnes de 4t d'ESO amb Alemanya

El passat 24 de febrer, els alumnes de quart d’ESO de l’optativa d’alemany, vam fer un intercanvi amb una escola d’Alemanya. Ja havíem tingut la sort d’haver-los conegut al setembre, quan ells van venir i això ens va donar un avantatge de cara a connectar amb les famílies.



El primer dia el vam passar a Munich. Com que estàvem acalorats d’estar a l’aeroport amb les maletes, en sortir el fred no ens va afectar. Però quan vam arribar al centre de la ciutat, ens va venir una ràfega d’aire glaçat i tots ens vam afanyar a posar-nos els guants. Amb les galtes vermelles, recorreguérem la ciutat. Hores més tard, vam arribar a l’escola, on els pares dels nostres companys ens esperaven amb el braços oberts. Tots estàvem impacients per instal·lar-nos a les nostres cases. Durant els següents dies, vam aprendre a ser autònoms, a crear llaços amb les famílies i a començar a desenvolupar la nostra parla alemanya.


Els moments que podríem destacar dels nostres primers dies són la visita a l’ajuntament, on ens va rebre l’alcalde, i l’excursió a l’església barroca del poble on ens vam allotjar. El sacerdot, amic del Papa de Roma i nascut a l’Argentina, ens va fer un fabulós recorregut per l’església en castellà i, a més a més, un company nostre va poder tocar-hi el seu famós orgue. Però el que no oblidarem mai serà el relaxant i meravellós “Jordanbad”: una colla de piscines de tots tipus que ens van fer gaudir d’una experiència paradisíaca. Podies triar entre aigua dolça o salada; aigua freda o calenta i, fins i tot, vam poder triar entre estar en una piscina exterior climatitzada a menys quinze graus.

El dimecres era moment d’excursió i la nostra destinació va ser el famós castell de “Neuschwanstein”, popularment conegut com el de Disney, on vam poder gaudir del millor paisatge i del millor “bratwurst” que hem tastat mai. Vint-i-quatre hores després érem a Stuttgart, al museu de “Mercedes-Benz”, que ens va semblar molt interactiu i interessant. Després vàrem anar a dinar i de compres.

L’últim dia, vam gaudir-lo amb les famílies fins que va arribar el moment de la festa de comiat: entre riures, cants i balls joiosos vam dir-nos adéu.

Una experiència inoblidable


Creiem que aquesta experiència, plena d’emocions, ens guiarà la resta de la nostra vida i es quedarà dins dels nostres cors per sempre. Moltes gràcies als professors que ho van fer possible i que ens van ajudar a créixer dia rere dia. Us devem una experiència que mai s’esborrarà de la nostra memòria.

Júlia Simpson i Marta Yélamos

dijous, 19 d’abril de 2018

Viatgem a l'Índia amb 3r de Primària

Els alumnes de 3r de Primària del Col·legi Jardí van realitzar una sortida a la ciutat de Barcelona, on van visitar el Centre de Cultura Índia.


Com a part del projecte Compartim, que aquest curs hem dedicat als llibres, els nens i nenes de 3r de Primària han estudiat el llibre Les mil i una nits

Les mil i una nits és una obra de la tradició oral de l’Índia, Egipte i Pèrsia. Explica la història d’un soldà persa que, ressentit amb el sexe femení perquè la seva dona l’havia enganyat amb un altre home, va decidir que cada nit la passaria amb una noia verge del seu regne i a la sortida del sol la mataria. El soldà tenia aterrit tot el poble fins que una noia, Xahrazad, filla d'un dels seus visirs, es va presentar com a esposa voluntària i va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora: cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Els alumnes de 3r de Primària van complementar el treball sobre aquesta obra amb la visita al Centre de cultura índia, situat a Santa Coloma de Gramenet, on van aprendre de manera pràctica curiositats i aspectes representatius sobre l’Índia, a través d’una sèrie d’activitats; per exemple, van fer una classe de ioga. Tot plegat els va ajudar a l'hora d'exposar el projecte als visitants del Compartim.

Els alumnes ens han confirmat que va ser una molt bona excursió, a través de la qual van aprendre moltes coses que no sabien; fins i tot s'hi han inspirat per dissenyar alguna activitat per al projecte. Els ha agradat molt.
Gisela Pérez i Jana Pérez

La lluita contra el càncer

Visita dels alumnes de 4t d'ESO a l’Institut Català d’Oncologia


El passat dimecres 11 d’abril, els alumnes  de 4t d'ESO de l’optativa de biologia del Col·legi Jardí, vam anar a l’Institut Català d’Oncologia, a Barcelona. 


L’ICO és una empresa pública del Departament de Salut formada per 3 centres: l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Badalona i Tarragona. És l’únic centre de l’Estat on es dediquen exclusivament al càncer, i s’hi tracten pacients, s’hi fan programes de prevenció, s’hi fa recerca i s’hi formen professionals. A més a més, aquí es diagnostica i tracten prop dels 45% dels malalts adults de càncer de Catalunya.

Nosaltres vam anar a fer una activitat que va es va dividir en dues parts: en la primera un científic ens va explicar què és el càncer, com s’origina i com es pot prevenir. La segona part va ser més llarga; per grups ens van fer un recorregut pels laboratoris. Aquí vam poder conèixer i parlar amb tres científics diferents, i cada un ens va ensenyar una part del centre i ens va explicar com i de què treballava i amb quins instruments
.
El primer científic ens va portar als congeladors i al tanc de nitrogen, que és on tenen les cèl·lules tumorals en cultius i vam poder visualitzar-les amb l’ajuda de microscopis. El segon científic ens va portar a una altra part de l’edifici on vam poder fer un petit experiment i vam observar una molècula d’ADN. I el tercer ens va ensenyar el cuc C Elegans, que és una alternativa als ratolins que s’usa per a la recerca en càncer.

Des del nostre punt de vista, va ser una activitat molt interessant, que ens va fer reflexionar sobre la importància de la investigació científica i la recerca, un aspecte essencial per a la salut de la població mundial.

Anna Pascual i Alice Oliver

dilluns, 9 d’abril de 2018

Els verins més mortals de la fauna


Al llarg de la història, els humans hem estat evitant la nostra mort, i sempre ens han fet por els animals perillosos i verinosos. Però, quins són els més perillosos? En aquest article presentarem els animals amb el verí més mortal de tot el planeta.


Vespa de mar 

És l’animal més verinós que existeix. Habita principalment a les aigües costeres i altres àrees properes al continent australià: oceà Índic oriental i Pacífic. Pot arribar a tenir una longitud de 3 metres. Amb només una rascada pot matar-te en només 3 minuts, amb un atac cardíac causat pel dolor.


Granota de punta de fletxa daurada,

És l’amfibi més perillós del món. Té un color atractiu, però només amb una mica de contacte et pot matar. El més perillós d’aquesta granota és que el seu verí es queda a l’exterior i pot romandre a la superfície. Pot produir 28 grams de verí a través de la pell i això causa les morts de 1500 persones al món anualment.



Pop d’anells blaus

És una de les espècies més mortíferes del mar. És molt petit però molt verinós. Es troba a Australià, el Japó, Indonèsia, les Filipines i Nova Guinea. Té la pell blanca i es pot camuflar, i el curiós de la seva pell és que té uns anells blaus fosforescents. El seu verí, pot causar ceguesa, paràlisi i la mort .


Peix pedra

És una de les espècies més estranyes del Món: s’ha de tenir precaució per no confondre aquest peix amb una pedra, per la seva pell i la seva textura, però si us acabeu topant amb la seva toxina a través de la pell, no us preocupeu, perquè hi ha un antídot per a aquesta substància, encara que és necessari actuar ràpidament. Pot provocar inflor, paràlisi i, finalment, la mort.



Serp Taipà

És una de les espècies més verinoses terrestres. Aquesta espècie viu a Austràlia i una mossegada seva podria arribar a matar 100 persones adultes. El seu verí és entre 200 i 400 vegades més poderós que el verí de las serps de cascavell normals. Després 45 minuts, ja injectat el verí, pot arribar a matar-te abans que et tractin. Té les escates de color marró de manera que, si no t’hi fixes bé, no la podràs veure venir.


En conclusió, si aneu als llocs del Planeta on viuen aquests animals, serà millor no apropar-vos-hi. I recordeu anar amb precaució, perquè hi ha milers d’animals tan perillosos com aquests. Tot i això, cap d'aquests animals no arriba a ser el més perillós del planeta. L'espècie més perillosa és una de destructiva per al medi ambient i l'única que pot matar éssers de la pròpia espècie. I sí, ho heu endevinat, som nosaltres, els humans.

Cosmin Bortoi i Arnau Puigpey

dijous, 5 d’abril de 2018

Adolescents encadenats


La violència de gènere en els adolescents ha crescut un 37,2% des de l’any passat.



Al llarg de 2015, moltes menors de 18 anys van sol·licitar al voltant de 900 ordres de protecció. 


En el tercer trimestre de 2016, els jutjats espanyols van rebre 38.402 denúncies per violència de gènere, el que suposa un important increment interanual del 13,9%. Va haver-hi 36.079 víctimes, el  2% de les quals eren menors. 

Aquestes dades són preocupants, ja que revelen que el maltractament està present entre els adolescents cada cop amb major freqüència

Ensenyar és viure i conviure


Les adolescents que es troben en aquesta situació viuen en un estat de confusió i incredulitat i normalment tarden a reconèixer que tenen un problema. Comencen a identificar que alguna cosa va malament però no poden creure que es troben en una situació de violència de gènere, ja que s’acostuma a pensar que això només passa a persones grans, d’una edat mitja-alta, a gent casada o a una parella adulta.

Per això és tan important que els nens tinguin una bona educació: ensenyar és viure i conviure. Si els eduquem bé, podrem arribar a evitar aquesta violència. Els adolescents d’avui, en un futur transmetran aquests ensenyaments a altres generacions. 

Mitjançant un estudi s’ha donat a conèixer la gravetat d’aquesta tendència tan preocupant. Per exemple, en el cas de les noies, han de ser socialitzades en un model d’amor-patiment amb el qual s’identifiquen com si estiguessin en una pel·lícula. I els nois es veuen obligats a ser el model de noi que lidera grups, d’alta autoestima i superficial. I, tots ells, nois i noies, creuen que l’home que és dur i difícil, és el més atractiu.

ProyectoScopio va fer també un estudi sobre aquest tipus de violència, entrevistant 1.247 joves d’entre 15 i 19 anys. El 24% dels adolescents creuen que la violència de gènere és una “conducta normal” en una parella, i el 31% considera que és un problema que augmenta progressivament lligat a la població immigrant. Un 21,2% creu que és un tema que sempre s’exagera, i un 7%, que és un problema inevitable que desgraciadament sempre ha existit.

Entre els signes més comuns de la violència de gènere en els adolescents trobem: la gelosia, les humiliacions, el control del mòbil... Totes les víctimes es justifiquen en la idea d’un amor en el qual és normal que l’home vulgui controlar la “seva dona”.



Per tot plegat, l’any passat es van realitzar una sèrie de campanyes contra la violència de gènere entre menors d’edat (com la de la Confederación Nacional de Mujeres en Igualdad) amb lemes com: ”NO es amor”, “El amor no se mide”, “El amor no es de cuentos, ni de cuentas” amb els quals s’intentarà trencar amb el fals mite de l’amor romàntic que està disfressat de violència.

Esperem que les campanyes funcionin i que les cadenes que prenen la llibertat a aquests adolescents es trenquin.

 Anna Pasqual i Alice Oliver

dimarts, 3 d’abril de 2018

Korea als jocs olímpics d'hivern

Els darrers jocs olímpics d'hivern s'han celebrat a la localitat sud-coreana de Pyeong-chang i, com era d'esperar, han deixat uns quants titulars.

La situació política a les Corees és precària. Un dictador, Kim Jong-Un, una guerra que dura més de 70 anys i les seves diferències històriques divideixen el país, però, en situacions com aquestes, cal apartar les diferències d'uns i altres i remar en la mateixa direcció.


Imagen tomada con exposición múltiple de la atleta japonesa Miyabi Onitsuka durante la prueba de clasificación de Big Air de Snowboard, el 19 de febrero de 2018.Els atletes nord-coreans i sud-coreans van desfilar sota una mateixa bandera a l'estadi Arirang, davant els líders polítics dels dos països, i es van emportar l'ovació dels 35.000 coreans presents. Posteriorment es va interpretar amb molta emotivitat l'himne no oficial que representa els dos països. Dies abans de l'esdeveniment, hi havia certa incertesa sobre si aquesta manera de presentar les diferents disciplines olímpiques provocaria el rebuig del públic, ja que l'última vegada que les Corees van desfilar conjuntament va ser als jocs olímpics de Torí l'any 2006.

L'esport, una vegada més, ha estat utilitzat com a símbol d'unió i pau, encara que hagi estat només durant un curt període de temps. Molta gent es pregunta si això suposarà un abans i un després al conflicte, però el cert és que durant les setmanes posteriors als Jocs no hi ha hagut notícies sobre cap avenç, per bé que hi ha esperança per part dels ciutadans dels dos països.

No sabem si els líders polítics han aprofitat la situació per satisfer les seves necessitats econòmiques, o si ha estat únicament una qüestió d'imatge i disciplina, però el que és ben segur és que, quan els líders ho volen, no hi ha conflicte polític ni social que els separi.

Christian Fato